27th L'Alternativa Film Festival 2020
Entrevista
Ramon Balcells
PICNIC
Pròxima projecció del Festival el 8 de desembre a Corto Dorico
Cinc joves es reuneixen al bosc per recordar un amic absent. La càmera els observa des de lluny, amb cura de no intromessir la seva privadesa.
Hola Ramon, gràcies per parlar amb TNC, com t'aguantes en aquests moments tan estranys?
Certament, ‘temps estranys’ seria la definició perfecta. Personalment, estic bé i intento fer front a la incertesa.
Aquest cop us ha ofert alguna nova inspiració creativa?
En realitat, sí. Vaig editar ‘Picnic’ durant el bloqueig. El rodatge del curtmetratge va ser fa sis anys, però des de llavors no havia trobat la manera d’expressar el concepte que tenia al cap.
No sou un estrany al festival, l’Alternativa ja ha projectat El vacío i Transilvània, quina experiència vau tenir en assistir al festival per primera vegada amb una de les vostres pel·lícules?
Va ser un autèntic plaer. ‘El vacío’ va ser el meu primer curtmetratge, una peça casolana rodada amb els meus pares, així que em va fer molta il·lusió veure-la en pantalla gran. L’equip de L’Alternativa em va tractar tan bé les dues vegades que vaig assistir al festival. Són molt amables, valents i professionals.
Picnic està seleccionat per al Festival de Cinema de l’Alternativa d’aquest any, com se sent tornar al festival i en companyia d’aquestes pel·lícules tan sorprenents?
Emocionat i honrat. Tinc moltes ganes de veure algunes de les pel·lícules d’aquest any. Especialment, ‘El año del descubrimiento’ (‘L’any del descobriment’) de Luis López Carrasco. Sóc un gran fan seu, és un director tan increïble.
Em podeu explicar una mica sobre com Picnic, quina va ser la inspiració del vostre guió?
Com deia, vaig rodar aquest curtmetratge fa uns anys amb els meus amics de la universitat (de la Universitat Pompeu Fabra). En realitat, cap de nosaltres no procedeix d’estudis de cinema, però ens agrada fer projectes cinematogràfics pel nostre compte.
La idea de la pel·lícula era senzilla: un grup d’amics es reuneixen al bosc per recordar un company absent. La meva intenció era parlar d’un concepte abstracte com l’absència a través del llenguatge mateix, buidant la pel·lícula d’elements narratius i expressant la història a través del silenci, la distància i fora de càmera. Però en el procés d’edició, vaig decidir fer un pas més silenciant tots els diàlegs i deixant només els sons de la natura. L’absència, d’aquesta manera, seria encara més present. I, a més, el públic es convertiria en "la persona absent" que mira les escenes de lluny.
"Des que vaig acabar la universitat, vaig combinar publicitat, docència i producció cinematogràfica."
Si mirem enrere, hi ha alguna cosa que faria diferent en aquesta pel·lícula?
Probablement sí, però a mesura que envelleixo he après a deixar els projectes tal com estan quan els acabo. Sempre és temptador tornar enrere i fer una reedició, però el procés de la pel·lícula també consisteix en aprendre i cometre errors.
A més d’escriure, dirigir i gestionar la responsabilitat de DOP sobre Picnic, també vau produir i editar el vostre curtmetratge, com vau gestionar tots aquests rols en un projecte com aquest?
Com en els meus altres projectes, vaig treballar amb un pressupost gairebé nul, de manera que tothom va fer una mica de tot. Per exemple, alguns membres del repartiment també feien tasques de producció, com es pot veure en escenes de pel·lícules que mostren el que passa darrere de la càmera.
Com a cineasta autodidacta, quins han estat alguns dels reptes als quals es va enfrontar quan va començar el seu viatge cinematogràfic?
Abans d’anar a la universitat em preguntava si estudiar a una escola de cinema o fer un grau en comunicació. Finalment, vaig decidir estudiar Publicitat. Em va ajudar molt a conceptualitzar idees i a tenir una visió més àmplia del panorama audiovisual. Des que vaig acabar la universitat, vaig combinar publicitat, docència i producció cinematogràfica. I, per ser sincer, el més difícil que tinc és el meu antic ordinador. Està a punt d’esclatar ...
Des que vau crear la vostra pròpia productora Cortado Films, quant ha canviat el vostre estil i enfocament respecte a les vostres pel·lícules?
Cortado Films és el nom que utilitzo per signar els meus projectes cinematogràfics i instal·lacions artístiques. Una mena de sobrenom. De moment, funciona més com una marca personal que com una empresa de producció institucionalitzada.
Pel que fa a l’estil: cada projecte, cada concepte, requereix un enfocament formal específic. Intento no pensar massa i deixar fluir les coses.
Creieu que els cineastes haurien de superar els límits de les pel·lícules i les històries que volen explicar?
Els cineastes haurien de fer tot el necessari per al seu projecte. Cada pel·lícula és un univers per si mateix. De vegades s’ha d’empènyer al radicalisme. D’altres, no, i està bé.
Com a professor de la Universitat Pompeu Fabra, teniu algun consell que oferiu als vostres estudiants?
Carlos, un amic meu, una vegada em va dir uns consells molt agradables: "no escoltis econsells dels altres”.
I, finalment, què esperes que la gent s’enduri de Picnic?
Espero que els agradi, però si no, tambè és fantàstic. 11 minuts poden ser emocionants o esgotadors, depèn del gust de tothom.