© 2019 by The New Current. 

Theatre Review 2019
Eng | Esp | Cat
"Hi ha un equilibri entre la farsa i l’humor que s’inclouen dins l’espectacle d’Albá i la realitat desgarradora que crea un silenci audible entre el públic."
★★★★​★​
CALMA! 
de Guillem Albá
La Villarroel | 10, 17 & 23 desembre 2019
Tickets
  • White Facebook Icon
  • Twitter - White Circle
  • White Instagram Icon
  • email

Un dels goigs més grans que podeu tenir després de veure estrenar nous espectacles de teatre és el passeig cap a casa. Això et proporciona temps per reflexionar i pensar en l’espectacle, alhora que la caminada et permet recordar alguns dels detalls més petits i subtils que aporten un ampli somriure a la cara.

 

El teatre de pallassos i circs ha tingut un gran renaixement durant l’última dècada. Els creadors de teatre d’arreu del món han creat espectacles que utilitzen els elements bàsics d’aquestes dues tradicions i que els combinen amb l’àmbit més ampli del teatre. A causa d'aquesta fusió de tradicions no sempre dóna els seus fruits, però et pot deixar sense paraules tal com fa CALMA! de Guillem Albá. L'unió d’aquestes dues tradicions l’ha portat a crear un espectacle honrat i emotiu.

 

Utilitzant música (Pep Pascual), so, moviment (Ariadna Peya), titelles tant físics com ombres (Andreu Martínez), atrezzo, participació del públic i una fascinant escenografia, CALMA! és una immersió profunda en l'estat de la vida moderna. Des d’inici senzill, quan Albá s’endinsa en l’escenari central cantant i interpretant música, es distreu amb una trucada telefònica i a partir d’aquí s’aconsegueix una sèrie d’escenes que donen pes a una pregunta sense preguntar sobre com tractem les complexitats de la vida moderna.

"Quan Albá respira profundament l'aire marí gairebé us anima a voler fer el mateix tot i que tots sabem, en aquest moment, no és real."

L’espectacle que ha creat Albá està carregat de veritats sobre les pressions sobre la societat i la pressa que sembla que ens trobem. A cadascuna de les seves escenes, Albá demostra de manera brillant els problemes que té la societat i en cada moment el cor, l’honestedat i la commoció. la bellesa que produeix deixa una impressió. Hi ha un equilibri entre la farsa i l’humor que s’inclouen dins l’espectacle d’Albá i la realitat desgarradora que crea un silenci audible entre el públic.

 

La visualització maníaca que Albá té durant tot l'espectacle sempre es complementa mostrant a algú que simplement vol descansar. La “cursa de ratoletes” a la qual ens trobem no té sentit i mai no entenem per què sempre tenim les presses per treballar, per guanyar més, per lluitar per la propera promoció. Tendim a ignorar la meravella, el misteri i la vida que hi ha al nostre voltant i ens quedem atrapats als nostres telèfons mòbils i veiem la vida a través d’una petita pantalla que no pas mirant i veient què hi ha al nostre davant.

Tot i que a l’espectacle hi ha diversos temes recurrents, potser és el so de les onades en una platja i les gavines que afecten més profundament. Cada vegada que se sent, hi ha una mirada a la cara d'Albá que mostra un sentiment real de serenitat que us agafa, cosa que us permetrà comprendre el que Albá ha creat. Res no fa que ningú estigui relaxat o tranquil com el mar.

 

Hi ha alguna cosa especial sobre el mar que té un magnetisme que us atrau. A Barcelona, el mar té un significatiu més gran, però també representa un encreuament entre pau, aventura i llibertat. Quan Albá respira profundament l'aire marí gairebé us anima a voler fer el mateix tot i que tots sabem, en aquest moment, no és real.

 

Com és que el so del mar pot tenir aquest tipus de potència sobre nosaltres? L’instint i la història creen aquesta visió universal del mar que ens proporciona la imatge de pau, de llibertat, de trobar el propi sentit del lloc i de saber que ara mateix podreu respirar profundament i gaudir del moment.

"Igual com els fars van salvar innombrables naus, al far de CALMA! ara actua com a far per salvar-li la vida."

Un dels altres temes recurrents és un far. La primera vegada que ho veiem ens ofereix una sensació de memòria, aquella memòria o moment de portar una tranquil·litat i un relax total. La segona vegada que veiem el far la situació és diferent, però el seu simbolisme no és menys potent. Mentre que els fars s’utilitzen tradicionalment per avisar els vaixells, també són un far per aterrar, i a CALMA! Albá utilitza el far com un far que el tira cap al mar. Igual com els fars van salvar innombrables naus, al far de CALMA! ara actua com a far per salvar-li la vida.

 

I molt com l’escena d’obertura CALMA! conclou amb una senzilla però afectiva escena final que no només captura la bellesa de la vida, sinó que deixarà als públics que miren profundament cap a dins preguntant-se quan va ser la darrera vegada que van mirar, desconnectar i gaudir del món que els envoltava.